Havia una vegada quatre xiquetes que vivien a Xixona en un cim que es diu el Salt. Treballen molt perquè els seus pares havien mort i eren òrfenes, treballaven per a una senyora molt vella que es deia Carlota. Carlota era molt mala, si s'equivocaven i feien alguna cosa mal els pegava amb una sabata. Peró al cap d'un temps va morir, les xiquetes no sabien on anar, no tenien a cap familiar. Van prendre una decisió: baixar a Xixona. Però el Salt era un cim molt alt i tenien por de baixar .
La germana major sabia un camí que no era tan perillós, però no sabia que havia una aranya molt gran. Quan van estar passant va eixir l'aranya i va agafar a la germana petita, però la germana major va pregar a la aranya que la soltara i que ella es quedaria en el seu lloc, l'aranya va semblar entendre el tracte i va soltar a la menuda. La menuda i la mitjana van continuar caminant serra avall i plorant amargament per la seua germana major. Però quan van arribar a Xixona van veure baixar a la seua germana major.
-Com has escapat?
-L'aranya em va dir que per ser tan bona germana ,em deixava lliure.
-I això va ser el que va passar .
Les germanes estaven passejant per Xixona i van trobar una tenda que deia “La tenda dels Jones”.
Elles tenien eixe cognom i van mirar dins la tenda i es van trobar un home que es semblava molt a son pare i li van preguntar .
- No serà vosté un familiar seu?
- Com us dieu?
-Jo em dic Priscil·la .
-Jo Camil·la .
-Jo Carme
-Jo em dic Sofia i sóc la vostra tia i viureu sempre amb mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada